UN SENTIMENT FESTER
Un sentiment fester
Quan comença la setmana gran sents unes cosquerelles al cos que et fan sentir que la festa ja està ací.
El dia abans de la vespra, per la nit, ja no dorms sols de pensar que a l’endemà et posaràs ben mudat per eixir amb la teua filà a desfilar.
Quan arriba eixe moment et col·loques en la teua fila al lloc que et toca i comença a sonar la musica, eixe moment es impressionant, estàs tan emocionat que quasi com pots arrancar, però ho fas amb el cor ben il·lusionat.
Eixa nit intentes gitar-te prompte però no pots i quan estàs gitat sols esperes que sone el despertador per alçar-te, posar-te el tratge i eixir a veure la diana.
A l’hora de dinar veure tota la teua fila vestida amb els tratges, tots units, majors, xicotes i joves, et dona una sensació de grandesa i de que la festa ja esta ací .
El diumenge quan comença l’ ofrena sents algo gran, veure totes les filades juntes amb els seus rams de flors és un colorit preciós.
Per la nit veure a la Mare de Déu entrar a l’església amb els pètals de flors que li tiren, les clavariesses emocionades, tots cantant el himne a la nostra patrona la mare de Déu dels Desemparats, et fa vore un poble molt unit.
Quan m’alce pel mati sols espere que siga l’hora de les embaixades per vore com amb tota l’anima lluiten els moros i els cristians, ès un acte molt bonic.
I ja per finalitzar el dia de la pujà fem una entradeta i quan baixes pel carrer Sants sents una emoció grandissima perquè es quasi el final de les festes. Però el final ja és el que més pena em fa contar perquè s’acaben del tot les festes, és quan s’elegixen les clavariesses i veus gent plorar perquè les festes s’han acabat o altra gent de l’alegria que senten perquè han sigut elegides clavariesses, així és com jo veig com son les festes.
María Nicolau Sanus.
Texto escrito por María para el libro de fiestas de 2.008. Escrito en Valenciano y preferimos no traducirlo ya que podría modificar su sentido.
Impactos: 1565