La meua volguda filà
LA MEUA VOLGUDA FILÀ
Vaig a fer-vos un resum
¡Qué Cap de Déu!
del que és, permitiu-me,
la filà de la Mare de Déu.
És aixó, res més, una filà
que sense ser el que es penseu
sols ha estat, està i estarà
per a servir a la Mare de Déu.
¡Vingen batalles fora!
¡Vingen crits desaforats!
¡Que ens toquen a nosaltres l´hora!
¡ ¡prou! Mare dels Desemparats.
Que tu, tan rebonica,
Tan graciosa, tan fina, tan humana
Odies ¡sí! la política
¡vols a la gent germana!.
Tots fills teus som
Tu ho saps i ningú més
I del savi Salomó
Un xé i … res més
I vaig a passar llista eseguida
Potser sí un poc arreu
Dels qui formen la “pandilla”
De la filà Mare de Déu
Benataire, Manrem i Paco
Jaime i el seu cunyat el Panno,
el Secre, el seu cosí Fernando,
Copeo i altre cunyat; el Sapo.
Fidel i Pixó, que a la “chita callando”
mai els han tallat el “rabo”
Barri, Raferet ¡el més matxo!
Que quan algú fa el ganso
arranca les banderes de “cuatro en cuatro”.
Pepito Tormo, Colombo ¡i el rastro!
Juan Tormo i Eulogio ¡dos mansos!
els cabeses, els del Metro “¡Canastos!”
Balaguer i Toni Fitor ¡el marcapasos!
I Salvio fent cartipassos
mentres Vellea el Capità ens conta romanços.
I acabant ¡senyors! Si no ve una hecatombe
I el local no se´ns afona
no hi ha qui mai ens tombe
perquè ¡Visca! portem a la Patrona
“Adelante”, amics, no “s´arredreu”
Perqué alerta sempre està
esta filà de la Mare de Déu
que és la meua volguda filà.
Escrito por Eulogio Jover Fullana a mediados de la década de lo 70.
Impactos: 1740